De nou arriben aquestes dates i de nou ens bombardegen amb falsa felicitat, amb llumetes de colors i amb embolcalls buits. Tot al nostre voltant transpira una mena de pau sostinguda en el tradicionalisme, en el confort i en el consumisme, valors essencials d’aquesta societat neo-liberal.
I és en aquestes dates que nosaltres tornem a sortir al carrer per denunciar que els nostres companys i les nostres companyes romanen ostatges d’un conflicte armat, presos i preses per voler canviar l’actual ordre establert i aconseguir que es respecti la paraula del poble. I sortim a recuperar el carrer i a cridar, amb la nostra presència, que als nostres barris i a les nostres viles no hi som ni tots, ni totes.
És per això que des d’aquest espai de lluita en el que convertim les marxes de torxes als Països Catalans, volem reivindicar l’amnistia no com una mera excarceració, si no com un pas d’avanç emmarcat en una solució global. Perquè la superació dels conflictes que generen presos i preses polítiques passa, obligatòriament, per la superació dels problemes polítics que van originar el propi enfrontament. Perquè allà a on s’ha perdut la llibertat de triar el propi futur, aquesta ha de ser restituïda. Perquè la lluita és l’únic camí i nosaltres només sabem viure a aquesta banda de la barricada, volem a la Marina, a en Diego, a la Laura, a en Zigor i a la Lola lliures en una Terra Lliure.<">FINS A LA VICTÒRIA SEMPRE!!!!
